|
|||||
|
|
|||||
| Salutació | Qui som | Serveis de l'Hospital | Atenció al Ciutadà/na | Docència i Recerca | Recursos Humans |
| Història de l'Hospital | |
|
· Patronat · Comissió Executiva · Consell de Direcció · Parc Sanitari· Comitès
|
1.
Orígens
L'Hospital de pobres malalts de Sant Antoni Abat va ser fundat en data desconeguda. La notícia més antiga que es coneix, és d'unes deixes que li va fer en el seu testament l'any 1358 el Senyor de la Quadra de Cortei, Guillem de Cortiello. També es coneix l'existència, d'un Hospital, dit de "Pelegrins de Sant Francesc" o de Sta. Gertrudis, aquest a la Parròquia de la Geltrú fundat per testament de Guillem de Manresa el 22 de setembre de 1260. L'any 1691 els malalts d'aquest Centre, a causa de la migradesa de les seves rendes, va tancar, i els seus malalts van ser traslladats al de Vilanova.
D'aquesta manera subsistí fins el segle XV, en que per augment de la població, i més complexitat en l'administració de l'Hospital, es va fer necessari organització mes completa, escollint-se administradors. Els administradors, que portaven la direcció econòmica de l'Hospital, eren escollits pel Rector de la Parròquia de Sant Antoni Abat i l'Ajuntament 'entre els residents de la població, considerades com persones notables, per la seva competència i honestedat fins l'any 1716 en que el Rei Felip V amb el Decret de Nova Planta, abolí tots els nostres privilegis i institucions populars. Des de l'any 1716 al 1800, la elecció es feia, normalment, a l'Església Parroquial, en que reunits els Rector, dos o tres regidors i un administrador de l'Hospital, en representació dels dos restants, proposaven els seus candidats, ocupant el càrrec de nou administrador, en lloc del cessant, el que entre els proposats sortia elegit per la sort. A partir de 1800 l'Administració es va veure augmentada i ampliada pel Govern, pel que decretava que passessin a denominar-se "Junta Provincial de Beneficència" integrada dins l'administració local. El 22 de juliol de 1913, rep l'Hospital, ofici de la "Junta de Beneficència", traslladant l'ordre del Ministeri de Governació, en la que es disposa que l'Hospital de Sant Antoni Abat sigui classificat com a Fundació Benèfica Particular. Després de complir amb la tramitació de la documentació que tingué que presentar-se per regularitzar la classificació, per Real Ordre del 15 de març de 1916 del Ministeri de la Governació es fixa la composició del Patronat que queda formada per: President:L'Alcalde de la Ciutat, Vice-President: l'Arxiprest de Sant Antoni Abat, Regidor-Síndic i quatre veïns, nomenats pel Ministeri segons terna presentada pel propi Patronat. Posteriorment, i per tal d'adaptar els Estatuts a lo que disposa la Llei 1/1982 del 27 de maig de 1982 de la Generalitat de Catalunya, aquestos foren modificats, sense sofrir cap modificació la composició del Patronat. La següents modificacions es féren l'any 1991 i l'any 1996 per tal d'adaptar-se a legislació vigent.
Conèixer
la casa on s'ubicà en la seva fundació l'Hospital es impossible. El
fossar de la Parròquia estava entre l'actual Carrer de la Bomba, al
costat de la façana de ponent de l'Església de Sant Antoni Abat, i
l'horta de l'Hospital. Restà ubicat en aquest edifici, amb les modificacions i ampliacions que s'explicitaran, fins el dia 30 de març de 1853, en que després de l'adaptació de l'edifici, fou traslladat a l‘antic Convent dels Carmelites Descalços, lloc que amb les degudes transformacions i ampliacions, ocupa en l'actualitat.
En els seus inicis, l'economia de l'Hospital es basava fonamentalment en almoines recollides a la mateixa parròquia i als dies festius en recaptes a la pròpia vila, deixes, donatius, i fruits de censals. Fou quant l'Hospital, per creixement de la població, i l'augment conseqüent de les seves necessitats, que els administradors es veuen obligats a cercar noves fonts de finançament. I aquestes fonts foren varies, algunes coincidint en el temps, i d'altres que naixeren i desaparegueren, segons les circumstancies. Així trobem als arxius de l'Hospital, en lo referent a ingressos i despeses, que existeixen des de l'any 1700, les partides d'ingressos més notables són:
No fou doncs fins a la primera meitat dels anys 70, en que l'Hospital s'integrà dins la xarxa d'entitats col·laboradores amb la Seguretat Social.
L'Hospital s'anà ampliant, segons transcorria el temps i augmentaven les seves necessitats i la disponibilitat econòmica permetia fer-ho, així al segle XVII, l'edifici, que recordem-ho, estava a l'actual Carrer dels Estudis, comptava amb dues sales amb vuit llits de ferro pels homes, i sis en la de les dones, a més d'una habitació per tota la família que el servia, i la Capella, que fou beneïda l'any 1664. El dia 8 de juny de 1669, morí la Sra. Maria Garí i Roig, vídua de Ramon Garí, deixant com hereu universal a l'Hospital, amb aquesta aportació i d'altres, entre 1730 i 1735, s'amplià l'Hospital construint dues amplies sales amb uns vint llits cadascuna, i altres locals pel servei de l'Establiment. La
Capella beneïda l'any 1664, fou allargada i renovada l'any 1804.Veiem com
la descriu l'any 1824 amb una relació de propietats de l'Hospital feta
pels Administradors d'aquella època: Trasllat al Convent dels Carmelites Descalços. Exclaustrats els Carmelites l'any 1835, l'Ajuntament sol·licita la seva cessió per traslladar-hi l'Hospital, cosa que fou concedida per Real Ordre de 8 de maig de 1847. Després de desallotjar la Milícia Urbana, que ocupava l'edifici i de condicionar els locals el 30 de març de 1853 hi foren traslladats els malalts. En el primer pis existien dues extenses sales amb 20 llits cadascuna, una Sala d'administració per les Juntes, a més de les habitacions necessàries pel servei de l'establiment. El dormitori de les religioses s'establí al 2ón. Pis. En la planta baixa s'ubicaren les oficines i una sala mes per malalts pel cas que fos necessari. En la planta baixa s'ubicaren les oficines i una sala mes per malalts pel cas que fos necessari. Després del trasllat al ex-Convent dels Carmelites Descalços, conegut pels Josepets, l'ampliació mes important tingué lloc entre els anys 1883-87. El dia 17 d'abril de 1887 s'inaugura el Pavelló de distingits. El pavelló inaugurat es el que fa uns anys amb capacitat de 11 llits en cambres d'un llit o de dos, era conegut com l'annex, actualment destinat a dormitori per metges. Cal fer esment també del pavelló d'estil modernista, que l'any 1907, es construí al extrem occidental de l'edifici del convent, projecte de l'arquitecte Sr. Font i Gumà, i pagat en la seva totalitat pel Sr. Eliseo Oliver de Ballester, Dipositari de la Junta Administrativa i de Mn. Cristòfor Roig, Capellà de l'Hospital. El Parc sanitari situat al carrer de Sant Magí, fou construït al 1890, a fi d'instal·lar-hi una estufa de desinfecció al vapor, cedida pel Sr. Josep Ferrer-Vidal i Soler. El Patronat de Pobres al costat del Hospital, amb façana al carrer de Sr. Magí, inaugura l'any 1864, la seva activitat, amb l‘obertura de la cuina i menjadors públics, assistit, com l'Hospital per les Religioses Concepcionistes. La primera cuina s'encengué per primera vegada el dia 29 d'octubre de 1864, la segona, mes gran i capaç per a 300 racions s'inaugurà l'1 de novembre de 1901. Acabada la guerra civil, en 1939, les seves instal·lacions, passaren a dependre de la "Organización Nacional de Auxilio Social". Durant la Guerra Civil, el responsable de l'Hospital Josep Sansi conegut per "Peles", com a del.legat del Comitè, s'hi lliurà en cos i ànima, i dins les minses possibilitats de que disposava, donà una nova estructuració a algunes sales i posà mosaics gairebé tota la casa. L'any 1947 s'inaugurà una sala d'operacions i l'aparell de Raig X. Fruit de la Campanya Benèfica de Radio Vilanova, a través de la emissió d'en "Lalo". Poc després, l'any 1949, s'inaugurà una sala d'infància, una àrea de rehabilitació i una piscina per la recuperació d'infants atacats per la poliomielitis, que tants estralls provocà per aquelles dades. L'any 1973, s'inaugurà l'àrea de Maternitat, composta per cinc habitacions, una sala de parts i el niu, en un pavelló de nova planta, tocant al Carrer de Sant Magí. L'any
1975, ocupant un edifici isolat amb un extrem dels jardins de l'Hospital,
s'inaugura l'Escola d'Ajudants Tècnics Sanitaris, amb professorat del
propi Centre, d'on varen sortir tres promocions, que a més de
proporcionar la possibilitat d'estudiar una carrera, amb certa comoditat,
als joves de la ciutat i comarca, foren la llavor que formà la plantilla
actual de l'Hospital. Al passar a ser Escola Universitària totes les
Escoles d'A.T.S. i augmentar l'exigència de dotació d'infrastructura,
obligà, com moltes altres a suspendre la seva activitat. El 1979 es construeix la cuina nova, al mateix lloc on estava l'anterior, augmentant però la seva superfície. En
aquest mateix any, 1979, s'inaugura l'ampliació de la Maternitat que
passa a tenir 30 llits. Posteriorment amb la creació del Servei de
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, aquest servei passa a ocupar una
part d'aquests llits. L'any 1984 s'inaugura una segona planta d'hospitalització, sobre la planta de Maternitat, destinada aquesta a Medicina Interna i Cirurgia. En 1988, s'inaugura la nova àrea quirúrgica, composta de sales d'esterilització, reanimació i dos quiròfans. L'any 1991 es remodela la Unitat d'Obstetricia i Ginecologia amb la seva àrea quirúrgica, formada per sala d'exploració, dues habitacions per dilatació, un quiròfan-sala de parts i una sala de parts. L'any 1994, s'inaugura el Servei d'Hemodiàlisi, amb 14 monitors.
Inicialment, tant la part econòmica com l'assistència als malalts, anava a càrrec d'una família particular que vivia en el mateix hospital. Continua així fins l'any 1817 en que vingué de Barcelona, la germana Antònia Fàbregas i amb altres donzelles que vestiren s'encarregaren del servei fins el dia 15 d'abril de 1858 en que foren substituïdes per les germanes de la Puríssima Concepció. La Direcció de l'Hospital estava a càrrec generalment d'un sacerdot. L'assistència facultativa anava a càrrec de metges de la localitat. Normalment el nombre de metges era de dos i un o dos els cirurgians, que o bé es tornaven o acudien els dos passant visita als malalts i atenent després les seves activitats privades. Continua en condicions semblants, fins els primers anys dels 70, en que l'atenció d'infermeria, que fins llavors anava a càrrec de les religioses, passa a mans de personal titulat bé sigui religiós o laic. Als voltants de l'any 1980 es jerarquitza el cos mèdic creant-se els serveis de Medicina Interna, Cirurgia, Toco-Ginecologia, Traumatologia, i Anestèsia i Reanimació, amb dedicació completa del seu cos mèdic.
L'any 1652 es presentà la pesta a Vilanova, l'Hospital es convertí en “lazareto”, enterrant-se les víctimes en un cementiri que s'improvisà al efecte. Els apestats de la Geltrú els duien a l'Ermita de Sant Cristòfol, enterrant-los al seu costat. Agafà tal virulència l'epidèmia que l'any següent moriren 185 persones, 136 d'elles de Vilanova i 49 de la Geltrú, entre els morts estaven el cirurgia Juan Urgellés i la Sra. Magdalena Ballester que eren de les persones que amb més assiduïtat cuidàren els contagiats. L'any 1854 es declara a Vilanova l'epidèmia del colera-morbo. El dia 7 d'agost d'aquest any, s'acorda establir “lazaretos” a la caserna (les tropes de guarnició foren traslladades al Saló de Ball), muntant-se una tenda de campanya a la plaça pel mateix fi. El número de defuncions foren per l'agost, 319 persones de Vilanova i 136 de la Geltrú, i pel setembre 283 i 87 respectivament, arribant a un total de 899 morts durant tot el temps que durà l'epidèmia. El Dr. Isidre Parellada, morí durant l'epidèmia per contagi.
Al 1986, com a resposta a la necessitat d'atenció integrada a les persones grans neix a Catalunya el Programa Vida als Anys. El programa, depenent del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, introdueix per primera vegada el concepte d'assistència sociosanitària. Aquesta inclou la prestació conjunta de serveis socials i prestacions sanitàries, orientades cap a la prevenció de la cronificació, l'augment de la salut en els ancians i la rehabilitació o restabliment de la salut. D'acord amb aquest nou concepte assistencial, a l'any 1986 la Fundació Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat (FHCSAA) inicia la seva activitat sociosanitària concertant 45 places de llarga estada en l'antic pavelló convent. En aquest període el Servei Català de la Salut a través del Pla de Salut a Catalunya va posar de manifest la necessitat de reordenació de l'assistència hospitalària del Garraf per millorar la qualitat estructural i assistencial, eliminar duplicitat de serveis i aconseguir un sanejament del dèficit econòmic. Com a producte d'aquesta reordenació es va signar un conveni entre els hospitals de Sant Camil i de Sant Antoni denominat Pacte de Coordinació Sanitària del Garraf. En aquest Pacte es va determinar que l'Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat seria el centre de referència pel que fa a recursos dirigits a l'assistència dels pacients sociosanitaris de la comarca del Garraf. En aquests moments la FHCSAA disposa de diversos serveis, la descripció dels quals es troba a la pàgina "Serveis".
|